Una cavalcada pionera a Catalunya

La Cavalcada de Reis de Sant Vicenç suma més de 125 anys d’història. És una de les primeres cavalcades del país i de l’Estat Espanyol: la primera a celebrar una cavalcada va ser la ciutat d’Alcoi (1880), seguida d’Igualada (1895). I el 1896 es va celebrar la primera cavalcada a Sant Vicenç dels Horts organitzada pel Centre Catòlic, dirigida pel seu president fundador Isidre Prats. Es repartien els regals dalt de carros, acompanyats amb blandons per fer llum i amb forques de batre es pujaven els paquets a les finestres i balcons de les cases. 

Les cavalcades dels primers anys s’organitzaven algunes vegades des de la junta del Centre Catòlic i d’altres per un grup de persones que des de Cal Recader feien el repartiment de joguines i la desfilada del poble. Un any també es va organitzar des de l’Ateneu Familiar.  

Entre les primeres cavalcades, destaca la de 1913 en què Ses Majestats anaven sobre d’una jardinera i una conductora del Sr. Comamala i fins i tot hi van actuar uns pallassos. A partir de l’any 1925 les cavalcades es feien amb cavalls que proporcionava Francesc i Ventura Boada, de cal Butlleri. Les polaines eren decorades amb purpurina mentre que d’altres col·laboradors enllestien les capes reials. Cada rei muntava a cavall del mateix color que els seus cabells. 

Alguns dels pocs textos escrits sobre les primeres cavalcades, com la revista ‘MES’ de l’any 1960 d’Enric Aymerich, les actes del Centre Catòlic, el llibre “Història del centre”, editat amb motiu dels 100 anys del Centre Catòlic; així com la memòria oral recollida per al llibre ‘Històries centenàries’ i ‘L’Abans’ són testimonis de les primeres cavalcades a Sant Vicenç.

A la dècada dels anys quaranta, l’aspecte decoratiu pren un protagonisme desconegut. Per guarnir els carros el diumenge abans s’anava al bosc a buscar mata o verd per fer garlandes. Aleshores, Joaquim Boada ja era qui proporcionava els cavalls. Els plomalls dels cavalls eren xassís de ferro amb una plataforma de suro i recoberts de plomes de gall. Els Reis anaven a cavall, portat pel patge, seguits de camions i carros guarnits. Algunes vegades seguits d’un carro amb músics.

Els patges recorren el trajecte fent llum amb brandons. La primera parada de la cercavila reial era l’església de Sant Vicenç Màrtir on el rector atenia la visita i es responsabilitzava de rebre un regal per al Nen Jesús, durant molts anys un braç de gitano. Als anys 40 l’itinerari s’iniciava després pel carrer de Barcelona fins al carrer del Doctor Rober. Es recorria el carrer de Mossèn Jacint Verdaguer i es baixava pel raval del Centre. La passejada continuava cap a la plaça de la Vila i pel carrer de la Pobla es tancava la cavalcada al punt de sortida. Als anys 20 se seguia el mateix itinerari a la inversa. 

Als anys 60 en alguna ocasió havia arribat a la Colònia Güell Santa Coloma i Torrelles. 

El 1964 destaca la participació de dos sergents afroamericans durant la cavalcada provinents de la base militar de Saragossa: Chester Simon i Orlando Watson. Tot i que no serà fins el 1974 que s’abandona el betum definitivament.