Segona meitat de s. XX

La dificultat d’aconseguir cavalls dona una empenta a la incorporació dels tractors com a vehicles nous. La plena incorporació dels tractors a la cavalcada pateix un parèntesi quan la casa Motor Ibérica cedeix uns xassís de camions. Durant alguns anys, allà s’ubicaren les carrosses. Josep Badosa i Jordi Tuset formaven part de l’organització i vetllaren pel bon funcionament de la cavalcada. 

El poble creix, no és possible passar per tots els carrers i s’accentuen les diferències en el repartiment de regals entre les diverses cases. La tradició de repartir paquets casa per casa es deixa de fer.

Als anys 70 la nova junta del Centre Catòlic modernitza la cavalcada amb la incorporació de les carrosses i la col·laboració de diferents entitats i grups de voluntaris per fer carrosses: una carrossa per a cada Rei, la carrossa dels Escoltes (que encara ara hi participen) i una carrossa fantasia que va durar uns anys. Els vestits deixen de llogar-se i de mica en mica es fa un vestuari propi. 

Les carrosses es fan a les plataformes de camions cedides per empreses locals on es feien guarniments amb els cartons encolats amb paper pintat o paper de plata, alguna escala, el tron i el llum del camió per fer la il·luminació. Passats uns anys es van poder comprar uns xassís vells i posar-hi unes plataformes per fer les carrosses, que van fer-fer servir a la cavalcada entre 30-40 anys. Durant aquests anys s’incorporen els grups electrògens per il·luminar les carrosses, en comptes de bateries de cotxes. Som un dels primers pobles en incorporar llum independent a cada carrossa.

Moltes de les carrosses es feien a Cal Recader, però en tractar-se de 6 carrosses també s’havien de fer en altres locals com Cal Meca, o Cal Reverter, Cal Carnisser…

Joan Prats és durant molts anys l’ànima de la Cavalcada. Amb dos o tres mesos d’antelació, comença a preparar les carrosses que comencen a ser més vistoses, espectaculars i amb molta llum. Durant aquesta època encapçala l’organització de la Cavalcada i la construcció de les carrosses, juntament amb Lluís Raventós, Joaquim Sagristà -actual president honorífic de la Comissió- i en Gil, que van deixar escola.

Durant tots aquests anys les plataformes es guarden a la intempèrie i cada any, quan es van a buscar, s’han de treure les maleses per poder accedir a les carrosses i aquestes s’han de començar de nou.